domingo, 4 de diciembre de 2011

SÒC CUINER


No sóc periodista gastronòmic ni reporter, ni escriptor sinó que soc cuiner. Permeteu-me que em presenti em dic David Gil Rovira i tinc 21 anys, nascut a Cantonigròs una petita població de la comarca d’osona.
Sóc cuiner de soca arrel la cuina es la meva passió i la meva vida. Des de ben petit la meva avia em va inculcar aquesta professió i al mateix temps  em va saber transmetre els sabors i els gustos de la meva terra. Així que a l’edat de tretze anys  vaig començar a treballar al restaurant del poble on els canelons, peus de porc, romescos i com no l’all i oli estaven present a la carta. Però als 16 anys se’m va quedar petit. Tot combinant els estudis vaig entrar a treballar a la cuina d’un gran mestre de la cuina Catalana, Nandu Jubany.  Can Jubany va ser la meva escola on vaig introduir-me a la cuina de un restaurant d’aquest nivell. Allà vaig començar a indagar en les noves tècniques, nous conceptes, noves presentacions, treballant amb productes de la nostre terra com mai avia vist. Tòfona, gamba de Palamós, ous de reig, llebre, etc. Una cuina d’un gran respecta amb el producte i de una gran autenticitat a la que encara avui en dia admiro.
Tot seguit vaig ampliar la meva formació a l’escola d’Hostaleria Hofmann combinant treball i estudis. El pas per l’escola va ser molt gratificant en la qual em va permetre ampliar els meus coneixement no nomes pràctics sinó  de cultura gastronòmica, dietètica, economia i gestió. En aquest temps vaig tenir l’ocasió de poder treballar amb un dels meus referents culinaris Andoni Luis Arduriz. Ell i el seu equip aconsegueixen que la cuina  de Mugaritz sigui la natura personificada en els seus plat, d’ una puresa i senzillesa   a simple vista, però d’una gran complexitat al darrera juntament amb un gran treball tècnic. No se’m podrà esborrar mai del paladar aquell carpaccio vegetal ( elaborat amb síndria però amb el regust carnic ) o el turbot amb ragu gelatinós i clorofil·la.
El meu segon pas va ser perfeccionar la pastisseria i la pastisseria baixes em va acollir  els caps de setmanes i després entre setmanes i tot. El que mes recordo de la pastisseria era aquella olor tan peculiar de mantega de croissant recent sortit del forn que ja se sentia des de la cantonada del carré muntaner . A la pastisseria sacher, croissants, snekens, xuixos, torrons, mones de pasqua tot un mon amb sentia com Charlie a la fabrica de xocolata. Però com be diuen els castellans la “ la cabra tira al monte “ i jo tenia que tornar als fogons així que França va ser el meu destì a la cuina d’un dels cuiners mes influents de la historia de la gastronomia. Michel Bras. Parlar de Bras es parlar d’un restaurant únic, un entorn, la naturalesa a dintre el plat, en tots els sentits, les flors, herbes, senzillesa  i sobretot remarco la amabilitat i la honestedat de la seva cuina. Michel Bras es parlar d’un geni, un apassionat de la cuina, de les plantes el plat mes emblemàtic i  al que he tingut el plaer de menja’l ( he de dir que et posa els pels de punta ) el famós garguillu ( llegums seleccionades per colors, calibres cuites amb diferents tècniques, herbes mai vistes i flors  un plat únic que el representa  ). I com no França liderant com a país gastronòmic amb els formatges, mantegues, forns de pa, pastisseries. Tenim molta feina per fer a casa nostre.
Ara he tronat i considero que la cuina es un be cultural que cal compartir que cal dialogar i per això m’animo a crear aquest blog en el qual la meva intenció no es res mes que divulgar, que compartir les meves experiències dels llocs on he estat i dels que estaré. El blog s’obrira amb un article d’opinió de seguida trobareu les diferents seccions anomenades. La critica,  un petit espai en el qual em permet explicar allò que m’indigna. Que passa a la cassola, ( la ciència a la cassola es a dir el perquè de les coses ) cuines del mon ( una secció feta per amics que he trobat en altres restaurants i ens explicaran les seves cuines ) I+ cuina ( secció oberta a altes informacions com fires, cuiners etc ) . Dono per acabada la presentació espero que els lectors del blog el gaudeixin i que qualsevol tema estic obert a debatre’l  i a compartir-lo.
No soc periodista, ni reporter ni escriptor sinó que soc cuiner.